Els Territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.) : organització territorial i arqueologia del poblament / autor: Cristian Folch Iglesias ; director: Ramon Martí Castelló
Folch Iglesias, CristianDirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
644 p. : il., map., gràf., plàn. ; 30 cm
Bibliografia.
L'àmbit d'estudi d'aquest treball, actualment, forma part de la província de Girona. Aquest espai, que està situat en el nord-est de la Península Ibèrica i integrat a Catalunya, limita al nord amb França, a l'est amb el mar Mediterrani i al sud i a l'oest amb la província de Barcelona (figura 9). Es tracta d'una zona que avui comprèn sis comarques, la Selva, el Pla de L'Estany, la Garrotxa, el Gironès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà i que històricament es correspondria, aproximadament, amb els antics territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense i Bisuldunense que, posteriorment esdevindran, en el transcurs del segle IX, els comtats d'Empúries, Girona Peralada i Besalú, L'objectiu bàsic d'aquesta recerca ha estat estudiar l'organització territorial i l'evolució del poblament en les seves vessants d'ocupació de l'espai urbà i rural i de la defensa o la fortificació dels territoris del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant els segles VI-XI d.C. En relació a l'organització del territori hem intentat destriar l'articulació de les seves infraestructures i les institucions que el regeixen o el governen. El punt de partida es troba en els textos clàssics que ens mostren el caràcter jurisdiccional que exercia la ciutat en el món antic, tot i que aviat es comprova l'existència d'altres districtes (territoria) que actuen al marge de les antigues ciutats, sent les realitats altmedievals molt més complexes. Donada la seva pròpia problemàtica, en la nostra recerca l'estudi de l'organització territorial s'ha plantejat aplicant mètodes diversos: per una banda, es parteix de l'anàlisi exhaustiu de les fonts documentals del nostre sector d'estudi; per una altra, la toponímia històrica constitueix un element clau quan programem i executem les nostres intervencions arqueològiques, amb aplicacions específiques que pretenen resoldre els significats confusos que sovint ofereixen certes denominacions genèriques. En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l'arqueologia de l'Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s'ha produït, d'una banda, a partir de l'augment del nombre d'excavacions d'urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d'una altra, mitjançant diversos projectes d'excavació que s'estan desenvolupant des del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d'Empúries i també des de l'equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions.
